Aparences (2005-2008)

Sovint tendim a desxifrar el que ens vol mostrar la pintura que tenim davant. Quan es tracta de la figuració, ens sentim descansats perquè no hem de buscar més enllà del que es mostra evident, però amb l’abstracció se’ns gira molta feina o, més ben dit, múltiples possibilitats per veure un final concret.

Doncs per a mi, les aparences són un conjunt d’elements visibles que mostro fragmentats, però que a través del relleu i la textura s’intueixen i existeixen sota les zones sacrificades que jo decideixo tapar.

M’agrada el significat tan potent i misteriós que agafa l’obra quan se n’amaga un bocí. El fragment, que desesperadament queda soterrat, segueix existint malgrat tot i l’obra s’ofereix a l’observador mostrant-se diferent. Aquest és el fet que converteix l’obra en una aparença.

“Coneixement immediat d’una cosa a través del que ens arriba pels sentits, a què atribuïm només un valor aproximat i relatiu respecte del que aquella cosa és en veritat, que només s’aconsegueix després d’un atent examen d’aquesta o un coneixement de nivell superior”.

Aquesta definició del que és l’aparença em va semblar fantàstica: les aparences ens amaguen la realitat, però tots vivim en aquest engany, que represento d’una manera conceptual, expressionista amb abstracció, amb taques, llum, textura amb formes una mica atzaroses però després controlades pels límits, encaixades en finestres, persianes línies, per controlar la seva força, però mai la seva raó.